Des de les altures

Girona des de les altures

Una altra manera de gaudir de Girona és contemplar-la des de les altures, des dels diferents miradors de què disposa la ciutat. Des de diversos punts del Barri Vell podem meravellar-nos amb vistes extraordinàries.


Un mirador excel·lent, i no massa concorregut, és el de la muralla de darrera de Sant Pere de Galligants.

Un cop a dalt, la panoràmica és espectacular: entre un entramat de teulades i carrerons, xiprers i zones arbrades, despunten el campanar romànic de Sant Pere just a davant, la Catedral, al fons, amb una visió perfecta de la Torre de Carlemany i, a la dreta, el particular campanar de l'església de Sant Feliu, amb el pinacle central escapçat.


Un altre punt enlairat és el mirador dels Banys Àrabs.

Després de seguir el recorregut per les diferents sales dels banys pugem l'escala de cargol i ens trobem just a dalt, visualitzant el graciós templet de la llanterna de la primera sala, el vestidor. Anem veient teulades i mirant aquí i allà ens adonem que ara estem encerclats pel triangle de campanars que hem vist abans de més lluny: Sant Feliu, Sant Pere de Galligants i La Catedral.


I ara enfilem cap a la Catedral i després d'haver pujat els noranta esglaons tenim una bona recompensa: una altra vista per recordar, i si és al capvespre amb la posta de sol serà un record de somni.


Per gaudir d’unes bones vistes de la ciutat, també podem agafar-nos un matí o una tarda per fer una petita sortida per arribar fins la torre d’Alfons XII.

Des de la plaça de Sant Domènec es pot pujar fins a la plaça Josep Ferrater i Mora i enfilarem el carrer de la Muralla, i d’aquí el carrer de la Ferradura fins arribar a les Pedreres.

Aquest barri rep el nom de la funció històrica que tenia per la ciutat. Aquest indret era un dels antics espais d’explotació d’on s’extreia la pedra. Pujant una miqueta més arribarem fins la Torre d’Alfons XII, on situats a 160 m d’altura, obtindrem una panoràmica de la ciutat amb un fantàstic teló de fons: la Devesa, els campanars, la Universitat i les muntanyes del Montseny, les Guilleries i el Pirineu.

Aquesta torre va ser construïda al segle XIX, en el mateix punt on l’any 1675 s’hi havia erigit una petita fortalesa anomenada de Sant Narcís o també dels estudiants, per vigilar i prevenir la ciutat d’atacs enemics.
Els francesos van destruir-la l’any 1814, com van fer amb la majoria de les defenses de la ciutat. L’any 1876 es va tornar a edificar en el moment que regnava Alfons XII i d’aquí el nom que ha perdurat fins als nostres dies.


I si parlem de miradors, no podem oblidar les vistes des de la muralla del Jardí dels Alemanys.

Podem recórrer la muralla fins a la Plaça Catalunya i enfilar-nos a la Torre del Telègraf i a la Torre de Sant Domènec.

Poques ciutats ofereixen un ventall tan ampli de miradors, que permetin gaudir d’esplèndides panoràmiques i obtenir privilegiades vistes com si fóssim ocells.


Associació de Guies de Girona
Mireia Vial Tauleda