Educació Conscient

Frases que a vegades surten en sopars amb amics quan parlem d’educar, i on la majoria respon assentint amb el cap mentre respiren fluixet i amb resignació...

Després mentre vaig a dormir em pregunto:

• Per què ens convertim en m(p)ares?
• On hem posat el nostre focus on cop eduquem?
• Quins són els rols o patrons familiars que ens acompanyen?
• I quins són els egos i les màscares què vestim amb la m(p)aternitat?

La resposta a la 1era pregunta té a veure més amb els nostres fills o amb els nostres somnis?!? Té més a veure amb el nostre ego m(p)aternal?

Fins i tot, abans que neixin els nostres fills, ja estan precarregats d’expectatives, desitjos i necessitats nostres, no seves. Per tant, sense Consciència els carreguem amb els nostres somnis sense saber si es corresponen amb qui ells són en realitat.  I això emmarca les nostres decisions sobre la maternitat o paternitat.

Més preguntes que em ronden:

• On hem posat el nostre focus en realitat?
• En l’estrès que ens provoquen les reaccions dels nostres fills, en les dels altres, en el nostre passat o en el nostre estat emocional?

Com a humans ens cal explicar i entendre sempre el per què dels fets i de les persones. Però ens és més fàcil mirar enfora que endins. Per tant, jutjar és el nostre primer impuls de resposta. Mai som a la zona de cap judici perquè com a persones som subjectives.

Els fills necessiten espai per créixer i llibertat per equivocar-se. Necessiten sentir-se estimats per qui són, no per qui nosaltres preveiem que seran. I nosaltres també. Comencem per nosaltres: en lloc de culpar-nos, avergonyir-nos o bloquejar-nos per l’ego, observem-nos amb neutralitat, amor i com a humans.

Triem ser m(p)ares conscients que acompanyen als seus fills des de la presència, l’equilibri i la consciència. Preguntat. Observat. Respon. Accepta. Tria.

Txell Gelabert
Educare Club