Cuidar-nos per a poder cuidar

Dia rere dia ens trobem amb familiars de persones amb autisme lluitant constantment pels drets dels seus fills i filles, ja sigui en l’àmbit de l’educació, social, laboral, del lleure, oci, etc. Aquesta tasca, sovint invisible per a la resta de la societat, requereix una dedicació total, i, malgrat ser essencial per garantir les mateixes oportunitats i drets per a les persones amb discapacitat, sovint porta als pares i mares a oblidar-se de la seva pròpia salut emocional i física.

Per altra banda, la seva dedicació a les necessitats específiques dels seus fills i filles, des de les teràpies fins a les rutines diàries, se suma als reptes esmentats. És per això que és fonamental tenir present que per cuidar bé als altres, primer cal cuidar-se un mateix. Sabem que és més fàcil de dir, que de portar a la pràctica, caient doncs en dinàmiques on les necessitats dels fills/es passen per davant i ens fan oblidar les pròpies.

No obstant això, si no dediquem temps a recuperar forces, podem acabar esgotats i sense recursos per afrontar els desafiaments diaris, ni energia per a gaudir de temps de qualitat amb la família. 

Una de les claus per gaudir d’un millor benestar és la gestió de l'estrès. 

Familiars de persones autistes poden experimentar nivells més alts d’ansietat, sobretot quan han de prendre decisions complicades o afrontar situacions inesperades. Per això, és essencial aprendre tècniques de relaxació, com la meditació o l’atenció plena. Això no només ajudarà a reduir l’estrès, sinó que també millorarà la capacitat per gestionar les emocions i fer front als reptes amb més calma i amabilitat cap als altres i cap a un mateix. 

Un altre aspecte important és mantenir vincles socials saludables. 

A vegades, per la dedicació que requereix la criança i el dia a dia d’una persona amb autisme, els pares i mares poden quedar-se aïllats. A més, socialment falta encara molta sensibilització respecte a les necessitats de les persones neurodivergents, fent que moltes famílies se sentin encara rebutjades o excloses de segons quins cercles socials, justament per aquesta falta de comprensió envers els seus fills/es. Així doncs, és essencial buscar relacions de qualitat on ens sentim compresos i on poder tenir un espai d’escolta i de suport. Compartir experiències i sentir-se escoltat per a persones que viuen situacions similars pot ser de gran ajuda. Sempre que sigui possible, comptar amb la parella per les possibles dificultats o reptes que apareguin al dia a dia, a la vegada que unificar esforços i anar plegats en la criança, és també un punt clau a tenir en compte i que pot ser de gran ajuda per fer front a les demandes diàries.

A més, és fonamental recordar la importància de la salut física. 

Realitzar exercici regularment, menjar de manera equilibrada i dormir el suficient són pilars bàsics per mantenir l'energia i el benestar. Potser al principi sembla difícil, però incloure petites rutines d'activitat física, com sortir a caminar o fer estiraments, pot marcar una gran diferència en com ens sentim. 

Finalment, no hem d'oblidar que demanar ajuda no és un signe de feblesa, sinó de força. Sovint, els pares i mares pensen que han de fer-ho tot sols, però confiar en professionals, familiars o fins i tot grups de suport pot ser una gran ajuda per fer front a les dificultats del dia a dia.

Cuidar-se no s’hauria de veure com un luxe, sinó com una necessitat que cal apropar a les famílies de persones amb discapacitat. Canviar la mirada i destinar-los una major inversió de recursos per a fer front a tants reptes diaris és feina de totes i tots. 

Èlia Ros Cutrinas i Ariadna Montoya Pelegrín 
Psicòloga i pedagoga de l’Associació Viu Autisme