Es busquen SÚPER PARES & MARES, SÚPER DONES & HOMES, SÚPER COMPANYS & COMPANYES, SÚPER EN FORMA, SÚPER PROFESSIONALS, SÚPER EN TOT... I no existeixen! No, ni tan sols quan ho intentem amb totes les nostres forces i voluntat.
Quan la son, el cansament, les males nits i els dies dolents parlen per tu. I quan en acabar el dia, amb els nens ja a dormir, seiem sols i en silenci a respirar profund mentre alguna llàgrima, potser, apreta per sortir. Aclaparats i esgotats i sentint-nos culpables. Culpables per no ser els SÚPER home o dona, company/a i pare/mare modèlic i feliç, amb infinita paciència, nens educadíssims, temps per tot i tothom, i d'aspecte impol·lut i cuidat. Culpables per no ser SÚPER professionals, triomfadors ni sentir-nos realitzats quan fem jornades senceres com tots. Cansats. Així ens sentim.
Vivim en un sense parar des del primer peu a terra, les mil coses que ja deixem fetes abans de sortir de casa amb previsió, portar tothom a l'hora i al seu lloc, arribar nosaltres també puntuals a tot arreu, aprofitant qualsevol forat per fer la compra, anar al pediatre o dentista, continuant amb les extraescolars, els deures, que mengin bé i sa i equilibrat, que aprenguin bons hàbits d'higiene, valors de convivència, autonomia, etc, i quan finalment el temps s'atura i la casa és en silenci... Et sembla poc tot el què has fet o penses en tot el què encara et queda per fer. I abans d'anar al llit et mires al mirall i no estàs somrient... Mal/a pare o mare. Així ens sentim.
Perquè alguns van decidir, fa molt, que hem de donar-ho tot de sí. I perquè nosaltres, que volem igualtat en tot i arribar a tot, també ens sentim SÚPER persones... I ho som, sens dubte. Però cada cosa al seu temps. Perquè quan et passes el dia corrent darrere de tot i tens la sensació de no haver atrapat res bé, hauríem de parar, respirar i replantejar.
No ets un/a mal/a pare o mare, ni un/a mal/a company/a, ni un mal professional, només una persona cansada.
Només et cal deixar anar pes.
Prioritzar el què realment és important. El què realment omple. Para. Respira. Replanteja. No cal ser el pare o la mare, home o dona, company/a o professional perfecte. Només cal ser el pare o la mare dels teus fills.
Ser tu mateix/a. Ser companys, fer equip. Respira, els teus t'estimen per com ets, no per com s'espera o s'imposa que siguis.
Mira als teus, són aquí, feliços. No ho oblidis: ho fas SÚPER BÉ!
Txell Gelabert (Educare Club)
