No són unes simples motxilles

S'acaba un nou curs i els nostres fills i filles tornen a casa amb les motxilles carregades de llibretes, quaderns, estoig, llibres, feines… I amb una mica de sort, desaran la motxilla en algun racó de la casa i passaran a una altra cosa amb l’alegria de tenir per davant un meravellós estiu! 

Però què hi ha realment dins d’aquestes motxilles?

    • Experiències d’adaptació i mostres de resiliència, perquè a l’escola sempre hi ha canvis de grups, canvis de taules, canvis de ritmes, de rutines. Fins i tot canvis en el professorat durant el curs. Alumnes que arriben nous, amics que marxen. Adaptar-se a una nova etapa, viure l’últim curs de l’ESO o el darrer any a l’escola on hi ha passat tota la seva vida. I cadascun d’aquests canvis que potser per nosaltres, els adults, podria ser insignificant, per ells són reptes en els que posen en joc habilitats per a la vida com la resiliència, la paciència o la flexibilitat.
    • Oportunitats per tolerar la frustració, perquè a les aules com a la vida, se'ls hi presenten reptes, dificultats i problemes que han de superar. I no sempre surten com a ells els hi agradaria. A l’escola aprenen que el “si vols, pots” no és del tot cert. L’esforç, la perseverança o el sacrifici són condicions totalment necessàries per tal d’aconseguir els objectius, però no sempre són valors suficients.
    • Moments de superació personal i de satisfacció, perquè els nostres fills i filles se senten orgullosos de si mateixos quan són capaços d’acabar una feina, quan se senten encoratjats pel tutor, quan assumeixen responsabilitats amb les que contribueixen al bon funcionament de la classe. Se senten capaços, per exemple, quan surten davant de la classe a exposar un projecte, a defensar una idea amb criteri propi o interpreten una peça musical davant de les famílies.
    • Emocions desagradables, perquè els nostres fills i filles també pateixen a l'escola i ho passen malament si no se senten respectats ni valorats. Se senten decebuts davant d’una mala nota, d’un examen suspès o d’un concepte que no entenen. Sofreixen quan discuteixen amb el seu millor amic, quan un company els exclou o quan senten que no són capaços. Senten ràbia davant d’una situació d’injustícia o por davant d’allò que desconeixen.
    • Vincles, perquè a l'escola els nostres fills i filles aprenen també a relacionar-se amb altres nens i nenes de la mateixa edat i d’edats diferents. Aquests vincles permeten fomentar el respecte mutu i l’empatia, habilitats per a la vida essencials en a la prevenció de l'assetjament escolar. Alhora, es creen vincles amb els adults, amb el professorat, que els aporten la confiança, la seguretat i l’encoratjament que necessiten en el dia a dia.

Avui, quan el teu fill o filla, arribi a casa i deixi anar aquesta motxilla, pren-te una mica de temps per veure què hi ha dins. Potser la seva va carregada d'altres coses. Però, en tot cas, tot allò que puguis trobar t'estarà parlant d'ell, t'acostarà, et connectarà i afavorirà un diàleg enriquidor. Hi ha alguna manera més bonica d’acabar aquest curs?

 

Sandra Hurtado
@positivamentsandra