Para. Respira. Recorda: encara ets tu!
- Recordes com eres abans de ser pare o mare?
- Recordes quines eren les teves aficions?
- Quins eren els teus somnis?
- Recordes que us agradava fer amb la parella en el vostre temps lliure?
- Recordes quan és l’última vegada que has gaudit d’una estona per tu?
- O amb els teus amics?
- O de quin és l’últim vegada que has anat a sopar només amb la teva parella?!?!
Tanca els ulls. Recorda. Respira. Segueix recordant. Obre els ulls. Torna a respirar profund. Mira’t al mirall. Si, si, si, encara ets tu!!! Encara tens aficions. Somnis. Amics. I parella... Ara més que mai necessites cuidar tots els teus jo. Ser pares ens capgira l’ordre de prioritats però a vegades també ens distorsiona la mirada. Primer eres persona. Després vas construir el projecte amb la teva parella. I després van arribar els peques... Si deixem de banda el nostre jo intern i el nostre equipàs, deixem coix el nostre somni familiar.
- Alimentes el teu esperit?
- Què és el que t'omple? A tu, com a persona...
- Saps com retrobar-te?
- Saps crear moments d’esclatar a riure amb el teu company/a?
- Què és el que trobes a faltar de fer junts?
- Li has dit?
- Li has proposat?
Ser conscients del nostre ser, amb tots els seus ets i uts, ens fa millors persones. Arreu. Seguir construint equip amb la nostra parella ens enforteix i ens reconforta. Para. Respira. Tanca els ulls. Respira més profund. No ets només pare o mare. Primer ets tu. Trobat!
No deixis d ser tu. De cuidar-te. D’omplir-te. De fer equip, mano a mano, amb la teva meitat. Per poder seguir sent la millor versió de mare i pare pels vostres fills.
Keep calm and be you!
Txell Gelabert (Educare Club)
