Quina és l'alternativa a les etiquetes?
Vivim en una societat que ho etiqueta tot.
Ho fas molt bé, m'ha sortit malament, està bo, està dolent i fins i tot fa bon o mal dia.
Quan etiquetem, sentenciem i creem una realitat perquè les paraules creen realitats.
No és el mateix que et diguin 'ets un pesat' que que et diguin 'has repetit la mateixa cosa 3 vegades i em molesta'.
- La primera et fa creure que ets pesat i et dona poc de marge de canvi perquè si ets un pesat, què pots fer-hi?
- La segona no t'encasella en cap comportament i a més et dóna l'autonomia i l'espai de decidir què pots fer. Et dona molta més informació.
Quan repeteixes les coses 3 vegades a aquella persona li molesta. Potser podria parar de repetir-ho o potser puc dir-ho d'una altra manera o… cadascú que trobi la seva opció.
Una manera d'alliberar-nos d'aquestes etiquetes, que en el fons no ens donen cap informació d'allò que ha molestat l'altre i que no ens ajuden a millorar, seria descrivint què volen dir.
Ho faig bé potser vol dir que avui no he caigut mentre patinava, malament podria voler dir que avui m'he equivocat i he posat una v en comptes d'una b, està dolent ho podriem traduir per avui la crema està massa salada per a mi i els bons dies...doncs depén; un bon dia per a anar a la platja podria ser un dia assolellat però un dia de pluja pot ser perfecte per a quedar-te a casa amb una pel·lícula, sofà i manta.
Si descrivim, ens alliberem de les etiquetes, deixem d'encasellar a la persona i li donem més informació i per tant més espai per reparar i més marge de millora.
Amb la descripció guanyem totes.
Per a acabar, m'agradaria posar mirada a les emocions.
En aquest món on ho etiquetem tot, hem arribat a etiquetar les emocions i en tenim de bones i de dolentes.
- L'enfado, la tristesa o la ràbia les tenim catalogades com a emocions dolentes i quan els nostres fills les senten els volem treure d'allà tan ràpidament com podem i si les sentim nosaltres, quin diàleg intern tenim? Ens permetem sentir-les?
- En canvi, l'alegria o la felicitat són emocions 'bones'. Quan sentim això tot està bé. Però a vegades, tampoc cal que ens passem i si les criatures les mostren amb molta efusivitat, ja els diem que es relaxin, que estan massa esverades.
Al final, sembla que ens faci vergonya expressar emocions i és que ens han ensenyat a amagar-nos.
Tornant a allò de les etiquetes, crec que ha arribat el moment de deixar de pensar que hi ha emocions bones o dolentes. Simplement hi ha emocions i tant aquelles més agradables com les més desagradables tenen la seva funció molt necessària per a adaptar-nos al món, per a prendre decisions, per a resoldre conflictes i en definitiva, per a viure.
- Us convido a sortir de la idea de que hi ha emocions bones i dolentes. A mi m'agrada més anomenar-les agradables i desagradables. No és agradable sentir ràbia o tristesa, però no és dolent.
- També us convido a donar-los un espai a totes les emocions. A validar-les, a anomenar-les, a posar-les sobre la taula i a sentir-les. Tant les dels infants com les nostres.
- I a alliberar-nos de les etiquetes amb una tècnica tan senzilla i tan complicada a la vegada com la descripció.
Us animeu a alliberar-vos de les etiquetes i a descriure allò que ha passat?
Arantxa Marenyà
Assessora de Criança
