La importància d’alimentar amb llet materna

Il·lustració by Elena Odriozola

 

És convenient donar llet de creixement als nens d'1 a 3 anys?

Fa temps que els professionals que ens dediquem a l’alimentació infantil reclamem que es posi ordre al desgavell que hi ha al voltant dels productes alimentaris que ofereix la indústria, especialment els dedicats als nens i nenes. Les llets de creixement són un més d’aquests productes que la indústria aprofita per vendre a les mares i els pares que, evidentment, farien i comprarien el que fos si això ha de ser beneficiós per la salut dels seus fills encara que siguin llets molt més cares que la llet convencional de vaca.

Què són exactament les llets de creixement?

Són llets enriquides amb diferents nutrients (minerals, vitamines, omega-3...) i estan destinades especialment a nens d'1 a 3 anys per tal de complementar la seva dieta.

Així doncs, són realment més saludables?

L’Agència de Seguretat Alimentària de la UE afirma que una dieta equilibrada aporta tots els nutrients que necessita un nen d'1 a 3 anys, per tant, no fan falta aquestes llets enriquides. Cal recordar que, encara que la llet de vaca no aporti, per exemple, el ferro suficient, el nen no s’alimenta només de llet i, per tant, obté aquest nutrient d’altres aliments.

I si un nen no segueix una dieta equilibrada?

Doncs, primer de tot, el què cal és ensenyar-lo a menjar bé. La solució no passa per seguir menjant malament i posar pedaços a base de suplements. De totes maneres, la ingesta de calories, proteïnes, sal, potassi, calci i fòsfor en els nens d’aquestes edats ja és l’adequada. El què s’ha observat com a deficitari és la ingesta de fibra i, segons els països, alguna carència en omega-3, ferro, vitamina D i iode.

I si el nostre fill té una carència d’aquests nutrients, és una bona opció aquesta llet?

En tot cas, serà el pediatre qui determinarà si hi ha alguna carència d’aquest tipus i podrà establir les recomanacions oportunes tenint en compte les particularitats de cada nen. És un error generalitzar-ho com a necessari per a tots els nens perquè, què passa si el nostre fill ja té uns nivells correctes de tots aquests nutrients i el seguim suplementant amb aquesta llet? Doncs que superarà significativament els nivells recomanats i això pot ser perjudicial per a la seva salut.

I, a part d’això, hi ha altres punts que facin poc recomanable donar aquesta llet?

Sí. L’energia que aporten, per exemple, és similar a la llet de vaca sencera però, en canvi, estan elaborades amb llet desnatada i, per tant, amb menys greixos. Això significa que aquesta energia prové de sucres afegits. La llet de vaca aporta com a sucre lactosa, present de forma natural a la llet. En canvi, les llets de creixement aporten també altres sucres afegits com sacarosa, mel o fructosa. També cal tenir en compte que hi ha determinades llets de creixement amb cacau o cereals i fruita que aporten molt més contingut calòric. Aquest fet és especialment preocupant si tenim en compte els elevats índexs de sobrepès i obesitat infantils que tenim en l’actualitat.

Què fem, doncs?

El meu consell (i el de la majoria de persones que ens dediquem a divulgar uns bons hàbits alimentaris entre la població) és el de remarcar la importància d’alimentar amb llet materna fins als dos anys (o el màxim de temps que sigui possible) i fins que la mare i el nen vulguin. Si es retira la lactància materna abans dels 12 mesos, cal administrar les llets de fórmula específiques per aquesta edat. I, a partir de l’any, es pot introduir perfectament la llet de vaca. Gemma Ros (Ensenya’m a menjar bé)