JUGUEM A BALDUFES
JUGUEM A BALDUFES
De baldufes n’hi ha de moltes classes, i la imatge que ens ve al cap de seguida és la baldufa amb el cordill, però les que us proposem avui són les que fem ballar amb els dits. N’hi ha de moltes mides, colors i formes, i ens poden servir per explicar molts temes seriosos, de ciències i tot: perquè totes quan ballen dibuixen un cercle, els efectes òptics, el punt de gravetat, l’eix de simetria, la velocitat, la fricció...
Us proposem diferents maneres de jugar-hi:
Per preparar bé el joc, hem de construir La Pista de Ball, així ens la fem més personal, i ens dediquem una estona a fer manualitats.
Dibuixem en un full un cercle. El decorem amb enganxines tot voltant, o pintem el centre com si fos una pista de circ amb triangles i una estrella de 6 puntes, o hi posem obstacles en 3 dimensions (una zona amb grans d’arròs, un platet petit que faci de pòdium, un ninot que faci de mestre de cerimònies...).
Quan ja tenim la pista llesta, podem jugar de diferents maneres, competitivament o col·laborant entre tots.
Per competir:
- Podem jugar a veure qui fa ballar més estona la seva baldufa: per anar bé, hauríem de triar una baldufa amb el punt de gravetat baix, que són més estables, i que ens sigui còmode d’agafar. A la de tres, la llancem sobre la pista. Contem en veu alta, i la que duri més, guanya. Qui la faci ballar sobre el pòdium, conta doble! I si la fem ballar al revés (amb el pal tocant al terra), conta triple!! Si una baldufa surt de la pista, ja no conta.
- Podem allargar la partida fent diferents tirades, i anotar els temps de cada tirada i cada jugador, i així hi ha un recompte final.
- Recomanem posar un límit de tirades, perquè és addictiu, i si no ho negociem abans, podem estar tota la tarda entretinguts...
Col·laborant:
- Aprofitem la mateixa pista, i traiem els obstacles. També pot anar bé una safata de portar gots, que té una mica de vorall i així no s’escapen.
- Necessitarem moltes baldufes, com més millor (sempre que totes elles no ocupin més d’un terç de la pista de ball estant quietes).
- Es tracta de fer ballar totes les baldufes alhora, i que no n’hi hagi cap aturada. Si les tirem massa a prop l’una de l’altre, xoquen, i es paren molt ràpid. Si triguem gaire a fer girar la següent, la primera ja s’ha aturat. Es necessiten ulls molt desperts per veure quina està quieta, mans molt fines per treure les que ja no ballen i dits entrenats per fer-les voltar molta estona... però... aviam! I qui està contant quants segons ballen totes alhora?
La nostra passió per les baldufes no s’acaba, és un objecte molt senzill, molt universal, molt antic, i per totes les edats. Esperem encomanar-vos un xic la nostra afició.
Clara Carbonell
Botiguera de La Carpa
