Animalons a casa, sí o no?

A moltes famílies us sonarà la situació i us traurà un somriure... El petit de la casa troba un cargol a les verdures del mercat i vol fer-li un cau amb les seves joguines; o un formiguer sota una pedra i se les vol portar a casa (després d’una gran excitació)... Potser amb els més grans, si troben una eruga miraran com cuidar-la fins que pupi i eclosioni...

Els animalons són molt interessants per a les criatures, però als adults en generen diferents reaccions, des del rebuig fins a inseguretat (picaran, seran urticants? I si se m’escampen per la casa?). Com ho gestionem?

Primer de tot, és absolutament natural que els menuts s’interessin pels animals i els vulguin manipular i tenir a prop. Al cap i a la fi, som animals com qualsevol altre, potser amb una dosi addicional de curiositat, i el nostre medi sempre ha sigut la natura... Dintre del món animal és veritat que els insectes i altres invertebrats són especialment agraïts, ja que normalment no fugen desesperadament de nosaltres com passa amb altres grups faunístics (ocells, mamífers), que ens eviten (amb raó). I, al contrari que aquests últims, la majoria d’invertebrats no estan protegits (potser un dia ho estaran, però...).

Per altra banda, es tracta d’una experiència molt enriquidora per a ells, ja que el comportament i formes corporals dels animalons els fascinen i el fet fins i tot de cuidar-los una temporada pot fer-los créixer en responsabilitat i en empatia vers als altres éssers vius.

No obstant això, és ètic portar-se animals salvatges a casa? La resposta ràpida és òbvia: “no”, però (com tot a la vida) depèn molt del que se’n faci... 

La primera cosa que els hem de transmetre (i diríem, com a línia vermella), és que hem de cuidar els bitxos... Res de trepitjar-los “a veure què passa”, deixar-los morir de gana a un terrari improvisat, matar-los per fer una “col·lecció d’insectes” o anar darrere dels que s’escapen amb un esprai insecticida... Recordeu que l’educació no es pot separar dels valors, i els petits observen amb aquesta mirada totes les vostres accions.

Segon, la seguretat; tot i que no hi ha invertebrats molt perillosos a la nostra fauna, algunes erugues són urticants (com a regla general, no les manipuleu amb les mans), i per ex. algunes formigues poden mossegar.

Per això, busqueu informació, avui en dia tot es troba a internet! Si no sentiu rebuig i us motiva, podeu ajudar-los a crear infraestructures estables, per tenir els animalons una temporada. Potser un terrari o alguna cosa casolana. Buscar aliment o fins i tot, tenir planta viva que els hi pugui servir potser un exercici molt interessant. Adquiriu el compromís d’alliberar-los.

Els hotels d’insectes són fàcils i econòmics de fer i són una bona contribució a la biodiversitat local, molt educatius també.

Ah, eviteu els depredadors que són més complicats de mantenir, com per ex. aranyes o pregadeus, ja que els haureu de buscar presses i tot plegat pot semblar una mica cruel...

Si tot això no ens convenç, i realment no els volem tenir a casa, sempre podem gaudir dels animalons a l’exterior. Sortiu a aixecar pedres amb la mainada, els hi encanta. Si trobeu un formiguer gran, busqueu totes les entrades, observeu el seu comportament. Si teniu compostador, observeu tota la fauna que n’hi ha, us sorprendreu també vosaltres! Si no, podeu buscar sota la fullaraca, al bosc (millor als peus dels arbres). O entre la sorra a la riba del riu: 

Gaudireu tant com ells dels “aliens” que hi trobareu, garantit!

El Meandre
Aula de Natura