C o n n e c t a r a m b l a r t
Ara que tenim l’estiu a sobre i s’acaben les classes, un dels meus alumnes d’institut, fa dos dies, em va afirmar categòricament: “no m’agrada mirar art”, prefereixo fer “coses pràctiques”.
En lloc d’ofendre’m, el seu comentari em va alimentar la curiositat. Em va fer pensar no només en com ens relacionem i connectem amb l’art, sinó també com percebem què és l’art.
Al vespre, recapitulant l’observació de l’alumne, vaig recordar haver anat a una fira d’art contemporani amb uns amics fa uns anys. Encara em ve al cap la sensació d’incomoditat que vaig sentir quan, amb el nas arrufat enlaire, sospesava i intentava “entendre” l’obra que observava. També recordo indignar-me quan un dels meus amics, curiós de sentir el material, va començar a tocar l’obra per desxifrar-ne el significat. Ni jo havia aconseguit satisfer el meu ego artístic, ni el meu amic, amb la seva aproximació manipulativa, havia pogut desxifrar el significat de l’obra.
Aquestes experiències fallides d’intentar “entendre l’art” em van fer remembrar un assaig de l’autora nord-americana Susan Sontag. L’escriptora fa una crítica a la tendència a practicar doctrines interpretatives sobre l'art, sovint a costa de "l'energia i la capacitat sensorial" del públic. Sontag aporta un punt interessant: estem tan embolicats en l’anàlisi intel·lectual de l’obra, que oblidem l’art com a experiència emocional i instintiva.
Actualment, i cada vegada més, trobem que l’art es presenta en formats manipulatius o experimentals. Trobem exposicions immersives, virtuals, videogràfiques o sonores. Sembla que amb l’obra no en fem prou, que necessitem un suport que estimuli els altres sentits. Podria ser que la tradició interpretativa sobre l’art l’hagués acabat matant del tot? Pot ser que aquests alumnes sense gens d’interès en “mirar art” pateixin l’estigma interpretatiu que li hem donat?
Proposo fer un gir, com a pares, tutors, guies, docents o públic, provem d’apropar-nos a l’art d’una manera més vivencial, més lliure. Només d’aquesta manera aconseguirem connectar-hi i aconseguir l’interès del públic més jove.
Anna Massot
Guia de Turisme de Catalunya
