Menuts autònoms
L’arribada de l’estiu i de les vacances ofereix el marc idoni per educar l’autonomia dels menuts. Els pares i mares desitgen que els seus fills el dia de demà siguin autònoms, que es valguin per ells mateixos, que siguin lliures, independents i responsables...
Ser autònom o autònoma vol dir adquirir habilitats per fer coses sols, desenvolupar la capacitat d’iniciativa, i les ganes i la voluntat d’actuar per un mateix. Créixer amb autonomia i responsabilitats aporta maduresa i permet afrontar diferents aspectes de la vida i reptes socials, laborals, familiars i sentimentals amb major equilibri emocional i una major confiança.
Però quines són les bases per propiciar l’autonomia?
Temps, oportunitats, confiança, marge de decisió i acceptació dels errors. Però també una autoritat referent per part dels pares que marqui pautes clares i coherents de les conseqüències (positives o negatives) de les mateixes accions. Però la impaciència, voler estalviar temps, voler controlar-ho tot, la sobreprotecció, entre altres, fa que disminueixi l’autoestima dels menuts i se'ls hi posin entrebancs per desenvolupar la seva autonomia. Que un nen tingui una bona base de confiança en si mateix és un dels fonaments perquè comenci a fer les coses tot sol. La confiança és una de les claus per l’educació emocional dels petits, i permet que aprenguin tant dels errors com de les petites frustracions. Massa vegades els pares fan coses que els més petits ja saben fer, com: pentinar-se, banyar-se, recollir els joguets, treure la roba d’esport, demanar quelcom al cambrer, dir el seu nom i la seva edat, justificar conductes, omplir-se el got d’aigua, vestir-se...Com poden els pares i mares potenciar l’autonomia dels menuts?
- Donant-los temps. Les preses són enemigues dels aprenentatges. Cal ser pacient.
- Permetent-los oportunitats; no fer, no pensar ni decidir per ells. Cada vegada menys ordres, substituint-les per l’ajuda mínima indispensable perquè se’n surtin.
- Confiant sempre en les capacitats d’aprenentatge dels seus fills.
- Posant-los en situacions d’escollir, de decidir allò que poden fer.
- Acceptant els errors i permetre que s’equivoquin, que provin i que aprenguin d’aquests errors. Han d’experimentar les conseqüències dels seus errors doncs és el camí per elaborar el propi criteri i adquirir estratègies útils per a noves situacions i experiències.
- Mantenint una actitud comprensiva, pacient, estimulant i tolerant amb els errors però també donar unes pautes, normes i límits clars que guiïn la conducta dels petits.
