Nascuts per pensar
Segurament que tots estaríem d’acord que pensar és una de les coses més importants que fem les persones... Quan pensem recordem coses que hem fet, el que ens ha passat; organitzem el que farem i planifiquem nous projectes; analitzem situacions i comparem fets; apliquem coses que hem après a situacions similars o diferents, imaginem o inventem coses noves.
Una de les maneres de manifestar-se el pensament és a través del
llenguatge. De fet llenguatge i pensament estan lligats antropològicament, fins a tal punt que no se sap si el pensament ha fet sorgir el llenguatge o el llenguatge a fet sorgir el pensament. Però parlem un moment dels detonants de tot plegat...
El cervell, l'estímul i el moviment...
El cervell està compost per una complexa xarxa neuronal que controla i coordina el comportament i les diferents funcions mentals. El cervell creix, madura i s’organitza per etapes, i aquest desenvolupament és molt important durant els 6 primers anys de vida. Perquè aquesta maduració neuronal sigui òptima necessita un entorn equilibrat i enriquidor on
l’estímul i
l'oportunitat estiguin presents, és a dir, li canto una cançó (
estímul) i el convido a cantar (
oportunitat). Però encara hi ha un altre element decisiu en tot aquest procés:
el moviment. L'infant té una necessitat imperiosa de moure’s, de tocar-ho tot, d’experimentar amb el seu cos i és a través del moviment que construeix les coordenades bàsiques d’espai i temps que li permetran formar la consciència del “Jo”, relacionar-se i interactuar amb els altres, pensar i aprendre.
Malauradament, cada vegada més, hi ha infants que tenen restringit a uns nivells preocupants el seu moviment en els primers anys. Les causes són moltes i variades, a vegades per
desconeixement dels pares de la important relació que hi ha entre moviment i pensament, altres, per les
presses i l’estrès que ofusca el sentit comú i propicia un ambient familiar pobre en estímuls i oportunitats.
Fixem-nos en el cas d'en Tomàs...
"En Tomàs té 2 anys i mig, la Maria és la seva mare i cada dia el recull a la llar d’infants a les 5 de la tarda. La Maria se sent una mica culpable de no tenir més temps per estar amb el seu fill, per això, quan el va a buscar a la llar d’infants, l’agafa a coll i l’omple de petons. El posa a la cadireta del cotxe i van a comprar al supermercat. En Tomàs passa de la cadireta del cotxe al carro del supermercat. Al cap d’una estona, del carro a la cadireta del cotxe i cap al pàrquing de l'edifici a on viuen. Agafen l’ascensor fins al tercer pis i ja són a casa. Mentre la Maria prepara el sopar, la banyera i una rentadora, en Tomàs veu els seus dibuixos preferits. Quan arriba l’hora de sopar, en Tomàs ja té molta son i poques ganes de menjar sol i mastegar, al final, la Maria li prepara un biberó i a dormir!"
Si aquesta situació es produeix algunes vegades, no té cap conseqüència. Però si aquesta situació es torna habitual, en Tomàs tindrà una falta d’oportunitats de moure’s que podrien interferir negativament en el seu procés maduratiu.
Moviment, cervell, llenguatge i pensament maduren agafats de la mà i el camí que fan en els primers anys és decisiu per la qualitat de la seva vida futura.
Cecília Gafarot (ExI – Educar per Innovar)
