Rebequeries!
Quan un infant no pot fer o aconseguir el que ell vol comença a plorar sorollosament, a cridar, tirar-se per terra... Us sona? És allò que anomenem rebequeria!
Les rebequeries són unes respostes que el menut té per manifestar emocions fortes com ràbia, tristesa, gelosia... abans d’aprendre a expressar-les d’una forma socialment acceptable. Les rebequeries es produeixen en un període molt concret del desenvolupament infantil: comencen a l’edat d’1 any i continuen fins els 3 anys aproximadament.
Factors que contribueixen al sorgiment de les rebequeries...
- Els conflictes que es produeixen en aquesta etapa entre el desig d’autonomia i la seva clara dependència.
- La immaduresa del llenguatge per expressar les emocions.
- El caràcter de l’ infant.
- Els problemes de salut.
- Un ambient familiar crispat.
Com prevenir les rebequeries?
Encara que les rebequeries sorgeixen sense avisar, els pares coneixen situacions en que hi ha més probabilitats de que això passi i per tant algunes vegades es poden prevenir.
Alguns suggeriments poden ajudar a reduir el nº de rebequeries...
- Seguir les rutines a l’hora de menjar i dormir.
- Establir normes raonables, clares i coherents i no canviar-les perquè el nen/a conegui perfectament a on són els límits.
- Reforçar els comportaments positius. Si el nen busca l’atenció dels pares i ho aconsegueix quan fa una rebequeria li estem indicant que aquell és el comportament que ha de repetir.
- Ensenyar amb l’exemple: si cridem i discutim davant el nen li ensenyem com respondre davant els conflictes.
- Sempre que sigui possible, oferir al nen la possibilitat d’escollir entre dues opcions.
- Avisar-lo amb temps quan hagi de produir-se un canvi d’activitat
- Ensenyar-li a verbalitzar els seus sentiments i a trobar formes adequades per expressar la ràbia i la frustració.
Com actuar durant la rebequeria?
El més important és mantenir la calma. No enfadar-se, ni cridar ni sacsejar-lo, pot crear més inseguretat. Tampoc intentar raonar amb ell, en aquest moment no ens escoltarà. Per tant:
- Donar-li el que vol, seria reforçar la seva conducta. Tampoc oferir premis perquè deixi la rebequeria.
- En les fases inicials, hem d'intentar distreure al nen/a.
- Si la rebequeria continua, hem d'adoptar una actitud de indiferència.
- Podem deixar-lo una estona sol perquè es refredi la rebequeria (un minut per cada any d’edat), retirant els objectes que poden ser perillosos. Durant aquest període és millor no dir-li res.
- Si la rebequeria és en un lloc públic hem de procurar apartar-lo a un lloc més tranquil, subjectar-lo però sense parlar-li ni mirar-lo.
- Una vegada ha passat la rebequeria, no s’ha de castigar ni cridar, sinó donar-li seguretat i afecte, però sense mimar-lo en excés ni donar-li cap premi, però sí deixar-li clar que ha fet una cosa que no esta bé i explicar-li què ha de fer la propera vegada.
Cecília Gafarot (ExI – Educar per Innovar)
