La tardor és un bon moment per anar al Parc Natural dels Aiguamolls. No fa calor, hi ha pocs mosquits i també poca gent. Aquest cop us convidem a tota la família a deixar-vos endur per les formes, els sons i els colors dels aiguamolls.
De veritat, no cal que coneguem els noms de totes les espècies d’ocells, ni de totes les plantes. No és necessari. Cal que entenguem la natura. Cal que entenguem perquè és com és. Perquè el que ens interessa és que els nostres fills i filles entenguin que som part d’ella. Que sense la natura no podem ni respirar ni menjar. I que només per això ja cal valorar-la i respectar-la. Les plantes ens donen l’oxigen i converteixen la matèria inorgànica en orgànica, que els herbívors es menjaran, i que alhora els carnívors continuaran fent seguir l’energia. Que bonic. No? I no hi ha animals bons ni dolents. Tots som com som, i tots som necessaris al planeta.
Comencem entenent això, que tots els éssers vius som el que mengem. Així podem veure que hi ha ocells que tenen les potes llargues per no mullar-se les plomes com els bernats pescaires. Però n’hi ha que son rabassuts i neden i es mullen com els cabussets.
Però també podem veure de què s’alimenten a partir dels seus becs!! Llargs i punxeguts per menjar peixos, serps i granotes com els de les cigonyes. Plans com els dels ànecs per menjar algues. Corbats per menjar preses vives, com els de les arpelles, el rapinyaire dels aiguamolls. Petits i curts com els de les cotxes fumades que l’utilitzen per menjar cucs i insectes.
I què em dieu dels colors dels animals? Colors per camuflar-se com les femelles de d’ànec collverd. Colors per cridar l’atenció. Per exemple, el vermell al pit del pitroig. I el blau dels blauets i el groc de les mallerengues carboneres també son colors per camuflar-se entre les fulles dels arbres. Tot té un sentit.
I és el moment de preguntar-nos nosaltres mateixos perquè som com som. Tan diferents però alhora tan iguals. Tots venim del mateix lloc i tots hem anat evolucionant. Però la nostra essència és la mateixa. Quines diferències i similituds tenim amb una musaranya? O amb un corb marí? Tots tenim cor, i sang, i pulmons, i fetge, i ronyons. Tots veiem, tots escoltem, tots sentim.
No hi ha res millor que arribar molt aviat al Parc Natural. Si, ho sentim… ha de ser molt aviat. Cal organització per això, però s’ho val. Caminem fins un aguait, ens instal·lem amb els prismàtics i alguna guia, i ens deixem dur. Recordeu, la natura no és una foto, és una película que, amb tranquil·litat i paciència sempre ens regalarà un moment màgic. Potser serà una volada d’oques, potser el passar d’un blauet, potser les daines que s’amaguen, potser un cop de vent que remou l’estany.
Hem d’estar preparats i atents per fer vibrar amb emocions a la mainada. Perquè al final és d’això del que estem parlant. D’emocions i de saber transmetre-les. Si fem sentir la bellesa de la natura provocarem actituds de respecte.
I així, poc a poc, i sense adonar-nos, hem parlat de la nostra essència, d’emocions, dels nostres orígens, i de pas hem conegut diferents animals. Sense adonar-nos hem entès què és la natura. I hem après el nom de diferents ocells.
Quina meravella la tardor als aiguamolls!
Estel, Alba i Marcel
L’equip de Gisfera
