Entrevista a la il·lustradora Keila Elm

Us convidem a conèixer una mica més a la il·lustradora Keila Elm a través de les preguntes que l'hi heu fet entre totes les famílies menudes. 

A la quarta edició del cicle «Il·lustramons» de la Cassa de Cultura de Girona podeu descobrir el treball de la Keila Olmo (Barcelona, 1988), guanyadora del VIII Concurs Modest Prats d’Àlbum Infantil Il·lustrat de la Fira del Conte de Medinyà amb la publicació del conte Un os formiguer a l’Antàrtida.!

 

Aquestes són les preguntes que les famílies de la colla de menutsGIRONA l'hi han fet i aquí ja tenim les respostes. 

  • Quina edat tenies quan vas decidir dedicar-te a il·lustrar?

No sé molt bé quan vaig decidir exactament al que em volia dedicar ;) només recordo que des de ben petita passava hores i hores dibuixant i escrivint contes, imaginant personatges i pintant. Va haver-hi un moment quan sent més gran quasi ho deixo! (perquè la gent em deia que em dediqués a una feina una mica més segura i real) per sort, vaig tornar a dibuixar de seguida i estic molt contenta d'haver-ho fet!

  • La història te la vas imaginar primer en il·lustració o en lletra?

No sé ni com em va venir aquesta frase al cap: “Un os formiguer a l’Antàrtida” i em va semblar molt divertit. Què hi feia allà? Com hi havia arribat? A partir d’aquí vaig acabar d’escriure la història i seguidament vaig fer les il·lustracions.

  • És difícil viure d'aquest ofici? 

És fàcil i difícil. Fàcil perquè faig el que m’agrada cada dia! Difícil perquè és un ofici que de vegades costa que estigui ben pagat, i als treballadors autònoms en aquest país desgraciadament no ens ho posen gens senzill!

  • Quan vas publicar per primer cop?

Fa uns anys un amic em va contractar per fer un llibre de marmotes. Es diu “El prado de las delicias” i el podeu trobar online!

  • Com ho has fet per inventar aquests dibuixos tan bonics?

Llegint molt i mirant molts llibres il·lustrats I després practicant, practicant i practicant!

  • Quina és la il·lustració / treball de la qual et sents més orgullosa? 

Tinc un abecedari de conillets que m’encanta, però que encara no he aconseguit publicar! I em sento molt orgullosa de la col·lecció del Drac de les lletres! 

  • A quin moment del dia estàs més inspirada per dibuixar? / Quin és el teu racó preferit per anar a buscar la inspiració? / D'on et ve la inspiració?

M’encanten les cafeteries, les llibreries i les seccions infantils de les Biblioteques. Quan surto a passejar a la muntanya o pel bosc sempre torno amb idees, i la inspiració… diuen que t’ha de trobar treballant! Així que comença a dibuixar, i de segur que arriba!

  • On has après a dibuixar?

Continuo aprenent! Des de petita em van inspirar molt els contes, els còmics, les pel·lícules… després vaig anar estudiant a diferents llocs: la Massana, la Central Saint Martins de Londres, la BAU i l’Escola IBOIX. Però al final aprens depenent de les hores que practiquis! 

  • Quin procés de treball fas?

Des que em vaig comprar l’iPad, treballo moltíssim en digital, tot i que tinc paper i llibretes a mà per fer esbossos, però de seguida ho passo tot a l'iPad i vaig fent! Quan faig un conte, solc començar pel disseny dels personatges i després faig un esbós general del conte, com en vinyetes, per veure el que més o menys faré a cada pàgina. Busco fotografies, referències, paletes de color, em poso música per inspirar-me i començo a dibuixar!

  • Quina és aquella il·lustració o dibuix que, des de petita, no et canses de fer?

M’encanta dibuixar personatges o animals prenent tasses de cafè o té.  

  • Quin és el personatge de conte que més t’agradava de petita?

De petita, era súper fan dels contes de la Beatrix Potter, i el meu personatge preferit era un ànec que es deia Jemima.

  • Quina és la temàtica en què gaudeixes més dibuixant?

Crec que qualsevol que tingui a veure amb llibres infantils! M’agraden quasi tots els temes! És difícil escollir, però sí que et puc dir que els temes que menys m’agraden són els relacionats amb els robots, les naus espacials o qualsevol cosa sci-fi (ciència-ficció).

  • Quant fa que et dediques a il·lustrar contes?

Fa uns cinc anys vaig prendre la decisió de deixar la feina (treballava de dissenyadora gràfica en una copisteria) i estudiar il·lustració (sempre m'havia agradat dibuixar, però mail i havia dedicat tot el meu temps) Així que vaig trobar l'Escola IBOIX (a Granollers) i això m'ha fet aprendre molt i m'ha obert les portes a tot aquest món, que m'encanta!

  • Quina va ser la inspiració per fer aquest conte?

Volia crear una història senzilla, però que pogués tenir un missatge bonic o que pogués transmetre valors. No sé molt bé dir-te quina va ser exactament la inspiració perquè de vegades em venen idees i jo simplement les dibuixo en un paper.

  • T'agradaria anar a l'Antàrtida? 

M’encantaria! M’estimo més el fred, no m’agrada gaire la calor o l’estiu. Sóc molt de muntanya i de neu, tot i que crec que l’Antàrtida potser seria massa! Segur que després de 5 minuts fora, voldria quedar-me dins de casa al costat de la llar de foc gaudint una xocolata calenta!

  • Quant has trigat a fer les il·lustracions?

Ha sigut un projecte que he anat fent durant aquest any en estones lliures i la primera meitat del llibre la vaig fer xino-xano. Quan vaig veure que la fira del conte feia un concurs, m’hi vaig presentar i aleshores vaig haver d’acabar les il·lustracions en temps rècord! Però ho vaig aconseguir.

  • Vares fer molts dibuixos dels personatges abans d'escollir els definitius pel llibre?

Sí! Vaig mirar moltes fotos i dibuixos d’ossos formiguers! Volia que fos simple i senzill de dibuixar, però que alhora pogués ser expressiu, així que vaig fer alguns esbossos abans de dibuixar els personatges definitius. El mateix amb els pingüins!