Al teu fill li costa anar de ventre?

Al teu fill li costa anar de ventre?

Aquest dificultat per evacuar les femtes i que siguin dures i difícils d’expulsar és freqüent en els nens. Les causes són molt variades, però el més normal és que es tracti d’un restrenyiment transitori on intervenen factors hereditaris i constitucionals. Tot i això, quan es comencen a controlar els esfínters, els nens tendeixen a inhibir voluntàriament la defecació i això pot fer que les femtes quedin emmagatzemades i es vagin endurint. El problema va a més perquè, al tornar-se dures, el nen pot tenir por d’anar al lavabo perquè li fa mal evacuar.

Si no procurem solucionar-ho, les parets del recte es van adaptant a l’augment de volum i cada vegada admeten major quantitat de femta, es va retardant el buidat intestinal i el restrenyiment es pot convertir en crònic.

Quan podem parlar de restrenyiment?

Tot i que la freqüència normal de defecació pot varia molt d’una persona a una altra, es considera restrenyiment quan l’evacuació és inferior a 3 cops per setmana. Malgrat tot, també ens ho pot indicar si la consistència de les femtes és molt dura o va associada a molèsties o a un gran esforç per a defecar.

Què podem fer per millorar el restrenyiment simple en els nens?

1) Assegurar-nos que menja suficients vegetals (espinacs, mongetes, albergínies, bròquil...), llegums, cereals integrals i fruita. La freqüència de defecació està relacionada directament amb la quantitat de fibra de la dieta. Per això és tan important que recordis la conveniència de menjar 5 racions de fruita i verdura al dia. 2) Procurar que begui força aigua. Això és imprescindible per tal que la fibra faci la seva funció. D’aquesta manera, la femta també serà més tova i evitarem molèsties. 3) Crear l’hàbit d’anar regularment al lavabo un cop al dia, a una hora concreta, sense presses, i millor si és després del àpats. En tot cas, és molt important ensenyar-los a escoltar al seu cos i anar al bany cada vegada que en tinguin ganes. 4) Fer exercici físic regularment per reforçar la musculatura abdominal i afavorir els moviments peristàltics per tal que la femta avanci a través del tracte digestiu. I si així no ho solucionem? El següent pas és consultar-ho al pediatre per tal que ens proposi alternatives o altres tipus de tractament. En tot cas, no és convenient administrar-los laxants a menys que no ens ho recomani el seu metge. Gemma Ros (Ensenya’m a menjar bé)