Land-art: deixar petjada o no?
Durant molt de temps ens desesperaven les múltiples muntanyetes de pedres “zen” que trobàvem a molts camins sense sentit… (ja sabem que algunes sí que són fites fetes pels excursionistes i muntanyencs).
Com a naturalistes ens van inculcar que la natura és sagrada: la visita més respectuosa a un espai natural és la que no deixa cap mena de petjada. Si a ningú se li acudeix fer pícnic al Louvre, ni fer servir la Monna Lisa d’estovalles, doncs el mateix a un parc natural. I és cert que, tot i que no ho sembli, moure pedres afecta l’ecosistema, ja que són refugi per a molts animalons.
Com ens ha influït la criança en aquesta visió tan conservacionista?
Anar a un espai natural amb una criatura i pretendre això de “es mira, però no es toca”, ja sabreu que no és complicat, directament és impossible. I aleshores, com ho gestionem?
El problema de base és que hem distingit uns espais naturals protegits, pristins, on no et pots sortir dels camins, ni emportar-te ni un pal per fer-te de bastó. A més, és que aquests espais són pocs (hem de reclamar més!), són molt delicats, però clar, són coneguts i sovint hiper-freqüentats.
I després hi ha la resta del territori, que sol tenir grans valors naturals, però no és “famós” i no serveix tant per la foto/hashtag... Doncs és evident que en necessitem 1) valoritzar la natura en general, i 2) tenir més espais naturals protegits on hi hagi racons per la interacció (als adults també ens agrada collir alguna floreta!), que, no ens oblidem, és clau per la connexió amb la natura (biofilia) i l’educació ambiental.
Per un accés a la natura més “democràtic”, valoritzem el camí pels conreus als afores del poble, el descampat del barri, l’hort; gaudim de “sortir al camp”, amb totes les sorpreses i descobertes que ens aporta sempre la natura arreu, on podeu collir una mica de fonoll, empaitar coloms o pujar als arbres. D’això se’n diu “topofilia” i és molt més important que la biofilia, ja que ens lliga directament al nostre tros de planeta.
I el land art? (obres d’art amb elements naturals)
El nostre consell, si us ve de gust fer piles de roques, que li feu la foto a la pila i la desfeu en marxar; igual que quan dibuixem a la sorra de la platja sabem que les onades faran la feina. Que siguin obres d’art efímeres, que no requereixin idealment elements vius i que tinguin el mínim impacte.
El Meandre
Aula de Natura
